Tenia vuit anys quan vaig agafar entre les mans el meu primer violí. En aquell moment va començar una apassionant aventura musical. Les melodies de Vivaldi, Mozart, Bach i altres grans compositors anaven acompanyant els cursos d’aprenentatge i avivant els meus anhels per encaminar un futur plenament dedicat al servei de la música.
Era una època que el meu germà escoltava Metallica, Iron Maiden, AC/DC, Nightwish, etc. D’aquests grups emblemàtics m’arribaven unes tonades ben diferents, trencadores amb tot allò que estava estudiant, però que em semblaven igualment atractives. Forçosament una i altra música havia de ser compatible.
Amb el pas del temps vaig adonar-me’n que tot plegat tenia cabuda en el meu futur professional. Vint anys desprès d’aquell precoç inici vaig afegir un violí elèctric a la meva vida, amb un bon grapat de projectes per davant.

Entre l’heroisme i l’èpica hi ha un món on el mèrit no és pels guanyadors, sinó per a tots aquells que tenen el coratge de lluitar pels seus somnis.